Acaba el meu projecte...conclusions...

 

 

 

“(L’assessorament psicopedagògic) “requereix de professionals estratègics, reflexius, capaços de diagnosticar el context en què s’inscriu la seva tasca, de prendre decisions oportunes i de controlar la seva efectivitat, de manera que si és necessari i “sobre la marxa”, es reorientin o modifiquin les opcions adoptades. Aquestes habilitats són concomitants a la capacitat de distanciar-se, de mirar la pròpia pràctica per a analitzar-la, revisar-la, fer-la més fonamentada i rigorosa (Schön, 1992)”.

 

Monereo, C. i Solé, I. (1996). El modelo de asesoramiento educacional- constructivo: dimensiones críticas. A C. Monereo i I. Soler (coords.) (1996), El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Editorial.

Amb aquesta cita vaig començar la meva Memòria sobre el Pràcticum 1.

 

Ara, després d'aquestes dues etapes (PR1 i PR2) en què m'he trobat amb la realitat de les tasques dels orientadors als centres de Secundària, no sé si hauré estat capaç d'aplicar totes les estratègies que permetran que finalitzi els meus estudis havent assolit un aprenentatge realment significatiu.

 

 

 

 

 

Reflexions... moltes, amb molts professionals, i en molts moments, dins i fora del centre i del temps establert.

 

Diagnòstic del context, el que m'ha permés el poc temps que he pogut dedicar a "viure i conviure" amb els professionals del centre.

 

Decisions oportunes i efectives? Es veurà amb el temps.

 

Modificacions sobre la marxa? Des del principi, degut als inconvenients de darrera hora exposats des d'Inspecció Educativa envers la meva tutorització al centre. Aquestes modificacions, tanmateix, m'han permés acostar-me a altres rols i funcions dels diferents membres del DO i consider que han enriquit els meus aprenentatges.

 

Anàlisi de la pròpia tasca? Contínua, mitjançant les converses improvisades (o no) amb els companys del centre.

 

 

Respecte al projecte concret dut a terme, puc dir que m'he trobat amb moltes de les sensacions que vaig tenir al pràcticum 1, malgrat la realitat actual ha variat substancialment.

 

 

Partint d'aquesta situació (nova i angoixant) es pretenia que el centre (concebut com un sistema amb diferents nivells de complexitat i extensió, formats per un grup d’elements interdependents, que operen conjuntament cap a un propòsit comú ??) desenvolupés (en la mesura d'allò possible) al màxim les seves potencialitats (tasca difícil si ens situam bé dins el context) i que tots els professors puguin actuar de forma cada vegada més coordinada i al mateix temps autònoma (em qued amb el dubte de si la meva actuació només haurà servit per descarregar-los responsabilitats que semblen no gaire assumides...).

 

 

Mitjançant les observacions de les sessions de tutoria (insuficients degut a la manca de temps), les reunions i entrevistes amb els diferents professionals del centre, l’anàlisi de diferents documents (del propi centre i d'altres de la zona) i de la normativa vigent, he intentat auxiliar l’equip directiu i el DO a prendre decisions ajustades en els objectius perseguits i a les característiques del centre, als recursos disponibles i al que ja hi estaven fent (malgrat no hi havia cap PAT elaborat... només disposaven d'una temporalització de les activitats que no se sabia ni de quin curs era, i de la programació del DO, a més del PAD recentment elaborat, però pel que he sabut, encara pendent d'aprovar...)

 

He intentat també afavorir l’eficàcia de les reunions i la coresponsabilitat en el compliment dels acords (molt difícil), intentant en tot moment arribar a consensos (sobretot en les discrepències que es presentaven entre equip directiu i DO) des del màxim respecte, tenint en compte que cada un dels professors presentava uns textos diferents i uns recursos també diferents per imposar-los (estatus, coneixements, experiències prèvies i expectatives respecte la situació actual per la que travessa l'educació).

 

Algunes vegades m'he aturat a pensar (després de les converses i reflexions compartides amb el meu tutor) que potser és inútil redactar documents d'aquest tipus en aquests moments, ja que tal vegada (no hi cap esperar res de bo...) amb les noves propostes que venen des del MECD els principis pels quals s'ha estat treballant aquests darrers anys als centres educatius desapareguin. I així ja no tindrà sentit parlar d'atenció a la diversitat (tornam cap a la segregació), d'equitat, d'individualització de l'ensenyament, d'acció tutorial, de competències bàsiques, de currículum obert i flexible,... és difícil conservar l'optimisme.

 

 

 

La principal conclusió a la que arrib al final d'aquest recorregut gira entorn la manca de temps:

 

-com es poden fer reunions més eficaces  en les que es pemeti una participació i col·laboració més real, efectiva, eficaç i eficient del professorat;

 

-com es podrien distribuir els horaris perquè tot funcioni millor;

 

-com es podria consensuar/unificar la metodologia amb un professorat que canvia, que es desil·lusiona, que es desmotiva, que no compta amb els recursos necessaris...

 

És impossible fer-ho tot en horari lectiu. El dia a dia del centre (els petits o grans problemes que han anat sorgint) fa que no basti el temps. De fet, al PAT han quedat pendents de redactar un parell de punts abans de la seva presentació a CCP, claustre i consell escolar. Val a dir que el PAD (elaborat durant el meu PR1 entre març i abril del curs passat) encara està pendent d'aprovació...

Un altre aspecte que he pogut  observar de nou és la sobrecàrrega de rols que han d’assumir l’orientador i alguns dels membres del DO als centres de Secundària. Aquesta sobrecàrrega, unida al repartiment de funcions (entre orientador i coordinadora del DO) per la qual s'ha optat enguany, dificulta l'organització  i, sota el meu parer, resta eficàcia a les intervencions.

 

Cal dir que durant les observacions he  tornat a comprovar que els alumnes estan asseguts en fileres, de dos en dos o de tres en tres, tots mirant cap a la pissarra, aspecte a tenir en compte si el que pretenem és passar d’una metodologia basada en activitats molt expositives cap a unes altres que permetin una major participació i implicació de l’alumnat. Aquest tema ja es va tractar durant el curs passat, però no ha permés cap canvi significatiu a la realitat de les aules.

 

Com a conclusió general, em qued amb la sensació que el centre es troba en aquest moment immers en una sèrie de circumstàncies (sociopolítiques) que han afectat indirectament la realització d'aquest projecte. La realitat política que estem vivint em fa pensar si serà possible arribar a implementar el PAT elaborat.

Enguany la realitat del centre (analitzada des d'una visió sistèmica) no permet atendre la diversitat ni realitzar una vertadera acció tutorial dignament, degut a les retallades en tots aquells plans destinats a poder atendre tots els alumnes: menys professors i aules massificades. A aquest fet s'afegeix el poc valor social que se li dóna a la tasca del tutor.

 

A més, molts professors encara no tenen una formació suficient i adequada quant a tasques de tutoria i se segueixen centrant en l'ensenyament dels continguts de les seves respectives matèries, quan les accions tutorials s'haurien d'inserir en el currículum de manera transversal. Per tant, part del problemes actuals es podrien solucionar canviant la pràctica educativa.