Supòsits teòrics del projecte

 Dins el PAD de l’IES “Llorenç Garcías i Font” elaborat durant el meu Pràcticum I es recull:

"L’acció tutorial forma part de l’acció educativa i és inseparable del procés d’ensenyament-aprenentatge. De la mateixa manera que l’atenció a la diversitat, l’acció tutorial també és responsabilitat de tot el professorat i pretén:

 

·        Afavorir l’educació integral dels alumnes com a persones

·        Potenciar una educació personalitzada que atengui les necessitats de cada alumne

·        Mantenir la cooperació educativa amb les famílies

El tutor del grup és la persona de referència per l’alumne dins l’aula".

Al capítol IX de la normativa d’atenció a la diversitat (Decret 39/2011 de 29d’abril) es recullen les funcions dels serveis d’orientació educativa, entre les quals figuren les d’

 

“elaborar, adaptar i afavorir l’intercanvi de materials i instruments que siguin d’utilitat a la comunitat educativa per a l’atenció a la diversitat dels alumnes i per a l’acció tutorial”.

 

 

 

Així mateix, a les Instruccions per al’organització i el funcionament dels centres docents públics d’educaciósecundària per al curs 2012-13 es parla de què

 

el coordinador de tutors té entre les seves funcions coordinar l’acció tutorial dels diferents grups o nivells. Els tutors, al seu torn, tenen assignades tantes tasques i funcions, que només sistematitzant les seves actuacions i donant-les coherència, podran ser eficaços a l’hora d’atendre les necessitats del seu grup.

 

L’acció tutorial, així, esdevé una responsabilitat de tot el claustre, i el DO ha d’ajudar l’equip directiu, els tutors i la resta de professors que atenen un mateix grup d’alumnes (equips educatius), a optimitzar tant els recursos personals com els materials per tal de dur-la a terme amb eficàcia.

 

 

D’acord amb el Decret 120/2002, de 26 desetembre, pel qual s’aprova el reglament orgànic dels instituts d’educació secundària,

 

“els projectes curriculars d’etapa, tenint en compte les directrius del projecte educatiu que tenen implicacions curriculars, inclouran [...] les decisions i mesures relatives a la coordinació curricular [...] el pla d’orientació educativa i el pla d’acció tutorial”.

     

 

 D’altra banda, si partim d’un model col·laboratiu des d’un enfocament educacional constructiu (model psicopedagògic, constructivista o ecològic; Sampascual et al., 1999), veurem com la tasca de l’orientador serà eminentment preventiva, prenent com a base els principis del constructivisme.

      Una educació comprensiva i integradora presuposa que el paper de l’orientador ha d’ajudar, entre d’altres, a la institució escolar, ja que el que es faci al seu si repercutirà en els processos i en les possibles dificultats d’aprenentatge. Així,

 

l’orientador haurà d’assessorar, recolzar i col·laborar en l’elaboració de diferents documents de centre, entre ells el PAT, i assessorar el professorat envers les diferents respostes educatives que poden oferir als seus alumnes durant les sessions de tutoria.

 

 

       D’aquesta manera, la seva actuació no tindrà sentit si no es du a terme en un marc d’acció educativa ordinària presidida pels principis d’ensenyament adaptatiu, formació integral de l’alumnat i individualització i personalització de l’ensenyament. Ell haurà d’ajudar a què les decisions del centre siguin coherents amb aquests principis, i a què el centre tingui cada vegada més capacitat per a plantejar la importància d’aquestes decisions per a la qualitat de l’ensenyament.

      Però aquest procés d’assessorament no és gens senzill, ja que en aquest cas l’orientador és un membre més del claustre, però nou al centre, substitut de l’orientadora que té la plaça en propietat, amb la qual cosa les relacions que s’establiran dins el centre “impregnaran”, suposadament, la seva feina, augmentant la probabilitat que els professors deleguin massa responsabilitats a damunt seu i que aquest se senti al mateix temps hiperresponsable per voler solucionar-ho tot. I ja sabem que el temps és limitat, i que la tasca s’hauria de repartir entre tots, establint clarament al principi del procés les responsabilitats i els rols que haurà d’adoptar cada un dels participants.

      L’èxit d’aquests objectius no és senzill, ja que s’han de promoure canvis de caràcter institucional (canvi en la cultura de centre). A més, els centres de secundària  presenten unes característiques pròpies:

-          Complexitat organitzativa i de gestió, tenint en compte, a més, que amb les retallades de personal que s’han produït enguany, hi ha menys grups però són més nombrosos, i compten amb menys professorat de suport.

-          Escassa tradició de treball col·laboratiu entre els professors, encara que aquest aspecte sembla que va canviant molt poc a poc, i també d’implicació i participació en processos conjunts d’elaboració i desenvolupament compartit de projectes educatius (som conscients que la manca de temps i la situació actual de sobrecàrrega de rols i de funcions tendirà a dificultar la tasca),

-          Direcció normalment exercint tasques de gestió i no de lideratge pedagògic i de dinamització de la feina en equip entre els professors, que en aquest cas queda suavitzada pel fet que l’equip directiu només du dos anys exercint i la il·lusió per embestir nous projectes per millorar la qualitat educativa de centre i el seu clima es fa palesa dia a dia.

-          Cultura fortament academicista, formació psicopedagògica i didàctica en molts casos insuficient, amb una actitud fortament correctiva, més que preventiva, davant les dificultats d’aprenentatge, accentuada per la pressió de la massificació de les aules i

-          Certa rigidesa en la gestió de recursos curriculars i organitzatius, no sempre vinculats a criteris pròpiament psicopedagògics o didàctics, a l’hora d’assignar les tutories.

Aquest és normalment el punt de partida des del qual iniciar la intervenció assessora i amb interaccció amb el qual s’ha de crear la Zona de Desenvolupament Institucional.

 

En primer lloc haurem de conèixer i respectar la subcultura del centre, saber on situen els professors les causes de les dificultats dels alumnes i dels grups tutoritzats, i a partir de l’anàlisi i la reflexió podrem identificar els tipus d’ajudes necessàries. Caldrà tenir en compte tots els recursos, optimitzar-los i promoure canvis positius en les estratègies organitzatives i metodològiques emprades dins les aules durant les sessions de tutoria. Actuarem dins la Zona de Desenvolupament Institucional, tractant d’ajudar-los en la mesura d’allò possible a analitzar i reflexionar envers les seves pràctiques, per tal de desenvolupar al màxim les seves potencialitats, amb una actuació reflexiva i estratègica per tal de no molestar els nous professionals que han arribat al centre i que se trobaran amb la meva intervenció. Tot això partint d’una perspectiva global i sistèmica d’intervenció psicopedagògica (Monereo, 1996), que ens dugui a actuar sobre alguns elements del context per tal de modificar allò millorable, adoptant un punt de vista global.