Al llarg d'aquestes dues setmanes l'orientador i jo hem compartir moltes reflexions plegats. Sembla que un hauria de dur el seu projecte d'una manera molt estructurada, però la realitat és que a través d'aquestes entrevistes i xerrades informals, he pogut extreure una informació molt valuosa de la realitat que m'ha permés adequar-me millor al context per tal d'adaptar el projecte a les necessitats del centre.
Una de les qüestions que debatem és que si l'equip directiu i l'orientador (a més de la resta del DO) no treballen en la mateixa línia, no hi a res a fer quant a la millora de la qualitat de les actuacions que puguin dur a terme per tal d'atendre la diversitat del seu alumnat.
Sembla que hi ha reticències a l'hora de canviar algunes estructures i maneres de funcionar, que dificulten que la informació arrbi a tot el claustre i que es crei un clima adequat que estimuli els professors a pensar en noves propostes d'actuació. L'orientador troba que el primer que hauria de canviar és el clima de centre. Els professors es troben desbordats per la feina i desanimats per la situació política, que es preveu no millorarà. A més, cerquen intervencions correctives del DO amb urgència, sense seguir cap protocol, i aquest fet desborda també l'orientador, que veu interrompuda la seva feina dins el Departament dia sí, dia també. Els moments que jo he compartit amb ell han estat de moltes telefonades, reunions, cumplimentacions d'informes que estaven pendents del curs passat, actuacions improvisades per poder atendre demandes "urgents" de pares, d'alumnes, de professors angoixats, etc.
Es podria parlar aquí de les competències professionals dels docents. Sembla que hi ha
molta competència tècnica i metodològica, però alguns se n'obliden de les competències participatives i personals...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada