Paloma Ríos - Estudiant de Psicopedagogia

La meva foto
Mestra d'Educació Musical i Primària. "Ya no basta con que cada individuo acumule al comienzo de su vida una reserva de conocimientos a la que podrá recurrir después sin límites. Sobre todo debe estar en condiciones de aprovechar y utilizar durante la vida cada oportunidad que se le presente de actualizar, profundizar y enriquecer el primer saber y de adaptarse a un mundo en permanente cambio". (Delors, J. (coord.). (1996). La educación encierra un tesoro. Madrid: Santillana/UNESCO.p. 95)

diumenge, 25 de novembre del 2012

FASE 5: Reunió amb el tutor de centre

Dijous 29.11.12

El meu tutor i jo ens reunim per xerrar de l'avaluació.



 
 
Abans de començar a analitzar cada indicador conversam sobre el paper que han jugat els tutors en aquest projecte. Em demana si he trobat suficient col·laboració i implicació.

La veritat és que vist com estaven els ànims del professorat, puc dir que m'han atès en tot moment amablement, interessant-se (?) pel projecte, ja que eren conscients que la meva feina els beneficiaria (en principi... aquesta era la intenció) a tots.
 
He de dir que no he pogut xerrar amb tots ells personalment, però sí amb la gran majoria. La meva idea en veure la manca de temps va ser elaborar un qüestionari (de fet, el vaig preparar) per passar-los, i així poder recollir una major informació que em permetés avançar, però veient la quantitat de "feines extra" que ja tenen enguany vaig pensar que no era el més adequat i que es podrien sentir més angoixats encara amb la meva presència... crec que amb les observacions ja els vaig posar bé "en un compromís" malgrat no m'ho hagin dit...
 
Reflexionant amb ell arribam a la conclusió que s'ha d'oferir més formació de qualitat als tutors: cal preparar el professorat per assumir de manera conscient i eficaç les tasques de tutoria.
 
Sorgeix una qüestió que per mi també és digna d'anàlisi:
 
COM ÉS POSSIBLE QUE LA METODOLOGIA NO ESTIGUI REGULADA PER LLEI?
 
Així, comentam casos particulars d'antics mestres de primària que varen arribar a l'ESO i a poc a poc han anat perdent les ganes d'utilitzar metodologies menys expositives, i que malgrat tenen formació per poder atendre adequadament la diversitat dels seus alumnes, van abandonant les pràctiques més inclusives.
 
Les classes es converteixen en exposicions de continguts que ni interessen ni arriben als alumnes, impedint realitzar un
aprenentatge realment significatiu per ells.
 
 
 
 
 
A més, el que a mi em resulta particularment més greu és que les adaptacions curriculars es realitzen de la mateixa manera per a tots els alumnes, és a dir, es perd pel camí el
 
principi d'individualització de l'ensenyament
 
siguin quines siguin les seves dificultats per assolir els objectius i desenvolupar les competències bàsiques. Tot queda en mans de la bona voluntat que tingui cada un dels professors.
 
Aquest tema em fa pensar en què quan fem un
 
diagnòstic psicopedagògic
 
un dels elements de la nostra anàlisi ha der ser la
 
pràctica educativa,
 
ja que aquesta és la part en la que nosaltres podem adaptar-nos als nostres alumnes.
 
Observ una tendència general a limitar-se a diagnosticar els "problemes" dels alumnes i de les seves famílies, quan el que haurien de tenir clares són les variables (context d'ensenyament-aprenentatge) que estan a les seves mans modificar per permetre l'aprenentatge.
 
 
Algunes consideracions al respecte:
 
Amb l’avaluació psicopedagògica pretenem obtenir la informació que ens permetrà prendre decisions curriculars ajustades (entre tot l’equip educatiu, ja que l’atenció a la diversitat és una responsabilitat de tots) quant als ajuts que necessiten els alumnes, el centre i les famílies en diferents moments del procés d'ensenyament-aprenentatge, ja que potser es podrien plantejar unes altres estratègies d’atenció a la diversitat més inclusives i donar als pares algunes pautes d’actuació comptant amb els recursos personals i materials que tinguin el centre i les famílies. Aquest procés ens haurà de servir per millorar la interacció entre la manera en què els alumnes aprenen i la manera en què els ensenyen. Actuant sobre els diferents sistemes,
 
alumnes / professors / aules / famílies
 
(teoria ecològica; Bronfenbrenner, 1987)
 
 
 
aconseguirem millorar la interacció entre alumnes i context i, consegüentment, el procés d’ensenyament-aprenentatge.
 
Segons la concepció constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge, l’anàlisi es dirigeix cap a la forma en què el triangle interactiu (professor-contingut-alumne) organitzen la seva activitat conjunta dins el context de l’aula. Val a dir que l’interès per buscar noves vies i enfocaments per a l’anàlisi de les pràctiques educatives escolars està estretament vinculat a l’estudi dels mecanismes d’influència educativa (observació i anàlisi de les pràctiques d’educació escolar; Coll i Onrubia, 2009). Cal detectar els dèficits, però el més important és intentar adaptar els recursos als alumnes donant-los la millor resposta educativa possible.
Aquestes necessitats educatives que ens trobam, segons Verdugo (1995) “poden entendre’s com el resultat de la interacció entres les variables individuals i les de tipus escolar, situades en un marc més general del sistema familiar. A més, cal tenir en compte els procediments i tècniques d’avaluació, així com el quan s’avalua”.

 
Després d'aquestes reflexions pas a comentar l'avaluació.
 
Grau d’adequació de la meva tasca a allò pactat al principi del procés i qualitat de la meva intervenció al centre
 
La tasca s'ha adequat completament al projecte proposat abans de la meva estada al centre i respon a les necessitats detectades. Les meves intervencions han estat molt adequades i concretes, facilitant l'elaboració d'un document que el centre tenia pendent de realitzar.
 


Grau d’aprofitament del temps de pràctiques i anàlisi d’allò aplicat i après
Grau de participació, implicació i col·laboració en les reunions i entrevistes

He assistit a totes les reunions pactades, malgrat hagués estat molt positiu anar també a les dels diferents equips educatius, sense la presència dels caps d'estudis, ja que això m'hauria permès conèixer millor les demandes reals del professorat. Potser no tothom s'ha pogut expressar amb tota la sinceritat que hagués desitjat.
 
 
Necessitat i grau d’adequació de les propostes de millora als propòsits perseguits amb la pròpia intervenció
Algunes de les propostes de millora serien:
 
-passar més temps al centre per poder "integrar-me" millor entre la "població" i analitzar més a fons les relacions interpersonals dins aquesta institució.
-assistir a qualque claustre (durant el temps que he estat amb ells no se n'ha realitzat cap)
-realitzar jo mateixa una sessió de tutoria per tal que els alumnes m'haguessin agafat més confiança. Em podria haver centrat en un grup concret per poder observar millor com es duen a terme aquestes sessions.
 
En conclusió, crec que tot se centra en la manca de temps...


 
 
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada