UN POC DE TEORIA: Intervenció psicopedagògica en el PAT del centre (Monereo i Mollà, 2004)

Repassant una mica la teoria per encalentir motors, he trobat un capítol que m'anirà d'allò més bé per començar a contextualitzar la meva intervenció a l'IES. Dilluns començ la meva estada continuada al centre, al que hi assistiré cada dia durant 3 setmanes, que esper siguin intenses i profitoses.

Després d'una sèrie d'entrebancs de darrera hora em dispòs a començar amb bon peu, amb il·lusió i amb moltes ganes d'aprendre.

El meu nou tutor m'ha posat ja en antecedents per tal que pugui actuar de manera prudent, ja que sembla que els ànims entre els docents estan un poc encesos: retallades, massificació d'aules, i com ja vaig comentar en una altra entrada, un cas de TC a primer d'ESO que està afectant significativament la vida quotidiana del centre.

Vistos aquests antecedents, m'ha agradat trobar el capítol esmentat, que crec, m'està ajudant a veure a priori el que possiblement em trobaré a partir de dilluns.... de moment, em tocarà observar.

Us deixo a continuació allò més significatiu:

Intervenció psicopedagògica en el pla d’acció tutorial del centre (resum)

Carles Monereo i Núria Mollà

L'entrada al Segle XXI ha dut una gran sensació d’inestabilitat i incertesa en el futur. Algunes de les  seves causes:

·         l’augment en la mobilitat de les persones,

·         la falta d’estabilitat laboral

·         l’heterogeneïtat dels nuclis familiars

·         la crisi dels valors tradicionals, un creixent culte a la imatge i un individualisme cada vegada més radical i

·         els accelerats canvis tecnològics que obliguen a una actualització permanent.

 

Aquesta sensació de canvi i caducitat permanent del coneixement, els costums, els valors, afecta de manera especial els adolescents, que sofreixen sobre manera aquest període de confusió i responen de maneres molt diferents:

·         mantenint nivells de dependència i immaduresa impropis de l’edat,

·         tractant de defugir els seus compromisos i responsabilitats,

·         tancant-se en si mateixos i incomunicant-se amb l’exterior, i

·         conduint-se de manera agressiva amb els altres.

 En especial,

 

el comportament agressiu produeix entre els docents un temor i rebuig singulars a causa del grau de disrupció que introdueix en el normal desenvolupament de les classes. Davant d’aquest tipus de conductes, que segons la seva intensitat poden arribar a afectar la dinàmica institucional en el seu conjunt, també s’imposa una intervenció global.

 

Un dispositiu que pot facilitar aquesta intervenció col·lectiva és el pla d’acció tutorial.

 

L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen a desenvolupar i potenciar les competències bàsiques dels alumnes, orientar-los amb la finalitat d’aconseguir-ne la maduració i autonomia, i ajudar-los a prendre futures decisions amb referència a aspectes personals, acadèmics i professionals. Ha de permetre que els alumnes puguin donar resposta a diferents apartats de la seva educació integral que, habitualment, queden fora de la programació de les àrees, amb la finalitat de completar aspectes formatius de la seva personalitat.

 

El PAT és el document que pretén explicitar i coordinar aquell conjunt d’accions; la seva revisió es produeix anualment, encara que per regla general manté estable la majoria dels seus elements. En la seva elaboració es recullen les diferents accions dissenyades pels professors.

Components del PAT

a) Detecció de necessitats: diagnòstic de les necessitats detectades en relació amb l’entorn sociocultural, el centre i els alumnes. En principi sembla que una de les necessitats més urgents serà consensuar un pla d'acció amb l'alumne que està ocasionant tants conflictes. Malgrat això, no podem oblidar que això seria una ACCIÓ CORRECTIVA, MOLT CONCRETA I POTSER MASSA INDIVIDUALITZADA, que ens hauria de fer reflexionar sobre altres actuacions preventives que es podrien dur a terme dins el PAT que començarem a elaborar.

b) Objectius: finalitats que es volen assolir amb la implantació del PAT; es concreten per etapes i posteriorment per cursos. Hem de veure què s'ha fet fins ara i si ha funcionat. A partir de l'anàlisi d'actuacions anteriors s'han de plantejar uns objectius realistes i factibles. Es tracta d'aconseguir redactar un document de manera consensuada i que sigui realment útil per a tota la comunitat educativa. Sota el meu parer "papers ja n'hi ha massa"...

c) Continguts: concreció de les temàtiques que es tractaran de manera prioritària.

 

d) Metodologies: elecció dels procediments d’ensenyament i aprenentatge més adequats per a desenvolupar aquests continguts. En primer lloc i mitjançant l'observació no participant, analitzaré quines metodologies s'estan aplicant a dia d'avui dins les aules a les sessions de tutoria. Ja sabem que una cosa són el que diuen els documents de centre i una altra que pot ser ben diferents és el que passa realment dins les aules...

e) Recursos: conjunt de mitjans humans i materials que estan disponibles per a l’aplicació i organització del PAT. Quant a aquest punt, s'ha de tenir molt en compte el context actual als IES.

f) Seqüenciació: distribució dels continguts en seqüències temporals tant a nivell intercursos com a nivell d’un curs escolar.

g) Avaluació: revisió final per a optimitzar el pla en pròxims cursos.

Els tutors i tutores són els encarregats de dur a terme el PAT, tanmateix

no són els únics responsables del procés d’orientació de l’alumne durant l’etapa escolar, el pes d’aquesta es comparteix amb l’equip de professors i professores, el cap d’estudis i l’assessor psicopedagògic.

Per mitjà del PAT es poden gestionar les demandes dels diferents agents educatius (equip directiu, professors, tutors, pares, alumnes, etc.) per orientar el seguiment personal, escolar i professional dels alumnes en situacions de conflicte, col·laborant en la recerca d’estratègies i afavorint, alhora, alguns processos formatius en els docents.

És aquesta qualitat doble del PAT

preventiva i promotora de la qualitat educativa del centre

la que el converteix en un instrument clau de la intervenció assessora.

Les  funcions a realitzar quant a l'assessorament en el PAT dins els centres no són exclusives dels assessors sinó que en la majoria de casos es comparteixen amb altres membres de la comunitat educativa.

En la pràctica organitzativa d’un centre escolar l’assessor psicopedagògic incideix des de dins dels equips docents; es tracta d’una

 

 

estratègia que permet assegurar la coresponsabilitat de tothom en l’acció tutorial i que conceptualment queda bé definida per l’expressió d’acció tutorial compartida.

 

La participació conjunta de directors i directores, caps d’estudi, tutors i tutores, professors i professores i assessors i assessores, a més d’augmentar l’eficàcia de la intervenció per tractar-se d’un abordatge des de múltiples fronts, afavoreix la fluïdesa de la xarxa d’interaccions que hi ha en qualsevol centre educatiu.

 

 

És, per tant, un principi clau proposar una intervenció psicopedagògica àmplia i mediada, que impliqui tots els agents educatius, com a resposta a demandes puntuals.

 

 

La conseqüència és una millora de l’acció educativa aconseguint una intervenció enriquidora i preventiva per al centre i els alumnes.