Paloma Ríos - Estudiant de Psicopedagogia

La meva foto
Mestra d'Educació Musical i Primària. "Ya no basta con que cada individuo acumule al comienzo de su vida una reserva de conocimientos a la que podrá recurrir después sin límites. Sobre todo debe estar en condiciones de aprovechar y utilizar durante la vida cada oportunidad que se le presente de actualizar, profundizar y enriquecer el primer saber y de adaptarse a un mundo en permanente cambio". (Delors, J. (coord.). (1996). La educación encierra un tesoro. Madrid: Santillana/UNESCO.p. 95)

dilluns, 19 de novembre del 2012

FASE 3: Observació d'una sessió de tutoria a 1r d'ESO

Dimarts 13.11.12

La sessió de tutoria comença a les 9.55h.

La tutora, a la que conec des del curs passat (ja vaig fer observacions de la seva feina durant el Pràcticum 1 per analitzar les metodologies inclusives quan hi havia dos professors dins l'aula) em presenta al grup i em diu que abans de començar la sessió ha de dedicar 10 minuts a aclarir unes coses de Català.
 
Els alumnes (tornem-hi, tornem-hi...) estan asseguts de 2 en 2 mirant cap a la pissarra (les pissarres... la de tota la vida i la digital). És un grup de 27 (us record que el curs passat hi havia 3 grups de 15 alumnes), dins el qual estan dos dels alumnes que estan "desmuntant" la vida diària del centre. Un d'ells està diagnosticat (després de molts i molts i molts anys) de TC i l'altre té RM. Com que demà hi ha vaga general, els explica que ells no tenen encara dret a fer-la, però que es poden trobar amb diferents situacions quan venguin a classe. Aclareixen els dubtes i comença la tutoria.

L'alumne amb TC està assegut a davant de tot, amb la seva taula aferrada a la del professor. L'estratègia emprada amb ell és donar-li responsabilitats que li agraden (com per exemple, anar a cercar les claus del moble de l'ordinador, obrir les persianes, etc.) i reforçar-lo positivament al mínim assoliment que aconsegueixi. A més, aquesta professora està molt sensibilitzada amb l'atenció a la diversitat i la inclusió, malgrat m'ha comentat en un parell d'ocasions que no li agrada ser tutora en aquestes condicions que estan patint enguany.
 

 

L'alumne amb RM (que habitualment té conductes disruptives) està assegut cap el final de l'aula al costat d'una companya a la qual ha estat molestant la darrera mitja hora de classe (l'alumna no s'ha queixat, però, en cap moment).
 
La sessió consistirà, com a la resta dels grups, a passar el Power Point sobre la brutícia. Els alumnes participen aixecant el braç per respondre a les preguntes de la tutora sobre les diapositives que estan veient. Van aturant per aclarir dubtes, contar experiències personals. L'ambient de la classe és molt tranquil... és agradable veure que a aquesta hora els alumnes encara estan receptius a les propostes de la tutora. Aquesta reforça molt les conductes positives i a les negatives no els dóna tanta importància. Intenta recordar-los normes de comportament, com respectar el torn de paraula, mitjançant gestos o paraules però sense aixecar el to de veu.
 
Al final no dóna temps d'acabar amb la presentació, així que, malgrat la tutora els diu que no es moguin, molts alumnes ja tenen "el cul inquiet" per sortir. Esperen a que soni el timbre.
 
 
 
 
Aquesta qüestió del timbre l'hem comentat molt l'orientador i jo en les nostres "xerrades/reflexions" informals al llarg d'aquests dies... el fet que una màquina pugui indicar quan comença o acaba una classe li resulta prou absurd... crec que aquest tema també donaria per fer un nou projecte: normes, normes, normes i més normes...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada